Bé, més que un cafè, ella és més d’un refresc de Cola… ella és la Vanesa Rasero, una apassionada de la seva família, de viatjar, i de la seva feina com a supervisora comercial a Enrich.

La feina… una afició?

Doncs sí, em sento molt afortunada perquè treballo del que m’agrada. M’agrada el fet que cada dia sigui diferent, inesperat, i has d’estar alerta per saber com afrontar cada situació. M’agrada tractar amb les persones dels meus equips i donar-los-hi suport.

Així, sempre has volgut dedicar-te a això?

Els meus pares sempre van tenir negocis d’hostaleria i des de ben joveneta he treballat amb ells. Això em va ensenyar a valorar el seu esforç i el cost de la vida.

Però per altra banda, també mirava de sentir-me independent i tenir autonomia, buscant altres feines fora de l’entorn familiar. Vaig estudiar moltes coses que m’atreien, però cap acabava d’encaixar amb mi i vaig acabar tornant als meus orígens, al capdavant del negoci familiar.

I de la hostaleria al forn, com ha estat el salt?

Un cúmul de circumstàncies personals em van portar a viure a Sitges amb la meva parella. La meva arribada aquí va coincidir amb el trasllat de l’obrador d’Enrich a Sitges i amb la imminent obertura de la botiga de Mas Alba, on vaig començar com a dependenta al juny del 2010.

Va ser un repte per a tu o una continuïtat en la teva professió fins el moment?

Des del principi, la botiga de Mas Alba va ser un repte per a tots, no només per a mi. Un forn de pa en un polígon! Era un concepte innovador que va trencar qualsevol esquema i expectativa, i que em vaig carregar a l’esquena com si fos el meu propi negoci. Tot i que el món del pa era nou per mi, però em vaig contagiar de la il·lusió i la dedicació de la Rosa, qui m’ho va ensenyar tot, i de la passió de la família per fer bon pa i vendre’l bé.

Què va suposar l’èxit d’aquesta botiga?

Creixement. Per a Enrich, el creixement fora de Barcelona. I per a mi, creixement professional en un món que em va enamorar des del primer dia.

Als 6 mesos d’obrir Mas Alba, va venir l’altra botiga de Sitges, al del C/ Jesús, que vaig ajudar a arrencar i a formar a la primera encarregada, convertint-me en la Supervisora de la zona. Una zona que es va expandir amb les botigues de Vilanova, Vilafranca, Les Arenes, Castelldefels, Reus i, enguany, Tarragona.

Amb tantes botigues, no deus parar quieta…

Ja ho pots ben dir! Per sort, ja fa per mi això de no parar quieta (riu). Cada setmana procuro visitar totes les botigues de la zona, per controlar la qualitat de producte i l’exposició, revisar l’ordre i la neteja, escoltar els suggeriments dels equips, ajudar amb la selecció i organització del personal, fer seguiment dels proveïdors… Tot plegat fa que no hi hagi dos dies iguals, en especial quan hi ha Diades.

I què les fa especials, a les Diades?

Quan arriba una Diada, com ara Sant Joan o el Nadal, tinc una barreja de sensacions, d’il·lusió, de nervis… procuro que estigui tot controlat, ja que pels nostres clients també són dies especials i volem estar al més alt nivell. Són dies molt intensos, on et jugues molt en poc temps, on els productes especials d’aquells dies han de lluir més que mai. Fins i tot miro el temps que farà per preveure com podria afectar al pa!!

I qui Diada passa, any empeny…

Doncs sí, ja són 8 anys que soc aquí i que m’han donat per a molt: m’he casat, he tingut 2 fills i he inaugurat 9 botigues.

I espero seguir sumant anys i botigues a Enrich: malgrat l’estrès que suposa, cada obertura em fa pujar l’adrenalina i sentir-me donar-ho tot.

Per acabar, com a bona panarra, quin pa ens recomanes?

Per mi, un dels pans estrella és la nostra barra Enrich. És un pa saborós, queda bé amb tot, i ens diferencia. I els croissants mini!! Hi estic “enganxada”.